Preguntes Freqüents sobre Ginecologia

No hi ha una edat exacta, però es recomana una primera visita cap als 18–20 anys, encara que no es mantinguin relacions sexuals.

També és aconsellable acudir abans si s’inicien relacions, apareixen molèsties (dolor menstrual, regles irregulars) o sorgeixen dubtes sobre anticoncepció.

La primera cita sol centrar-se en la conversa i la prevenció.

L’exploració forma part essencial de la revisió, però no té per què ser dolorosa.

Es fa amb delicadesa i respecte, explicant cada pas perquè la pacient se senti segura.

En cas d’incomoditat, l’exploració es pot interrompre o adaptar, prioritzant sempre el benestar de la pacient.

Es recomana fer una revisió ginecològica anual, fins i tot en dones sanes i sense símptomes.

Aquest control permet detectar alteracions en etapes inicials i garanteix un seguiment preventiu adequat, aportant tranquil·litat i seguretat a llarg termini.

No. La ginecologia té un paper fonamental en la prevenció.

Revisions periòdiques com la citologia permeten identificar possibles alteracions abans que es manifestin símptomes.

Acudir al ginecòleg de manera preventiva és una de les millors mesures de cura de la salut femenina.

Sí. Encara que desaparegui la menstruació, la menopausa és una etapa de canvis hormonals significatius.

Les revisions permeten prevenir l’osteoporosi, controlar la salut del sòl pelvià i detectar precoçment alteracions a l’úter, els ovaris o les mames.

El seguiment ginecològic continua sent essencial en aquesta etapa.

Una revisió completa consisteix en un chequeig integral que habitualment inclou: anamnesi o entrevista clínica, exploració mamària per a la detecció de nòduls, exploració pèlvica, citologia (Papanicolau) per a la prevenció del càncer de coll uterí i, en molts casos, una ecografia ginecològica per valorar amb detall úter i ovaris.

Sí. Per obtenir una mostra adequada, es recomana evitar relacions sexuals amb penetració, l’ús de tampons, òvuls, cremes vaginals o dutxes vaginals durant les 48 hores prèvies a la prova.

Així mateix, és aconsellable programar la cita en dies en què no hi hagi menstruació.

En la majoria dels casos es fa una ecografia transvaginal, ja que proporciona una imatge més clara i precisa de l’úter i els ovaris.

Es duu a terme amb una sonda fina i protegida, i és una prova indolora realitzada amb la màxima delicadesa.

La majoria de troballes inicials no corresponen a patologies greus.

Poden ser quists funcionals o alteracions lleus a la citologia.

L’objectiu de la revisió és precisament identificar aquestes alteracions en fases primerenques per poder vigilar-les o tractar-les de manera senzilla i eficaç.

Sí. La salut ginecològica no depèn exclusivament de l’activitat sexual.

Alteracions com quists ovàrics, miomes o càncer de mama poden aparèixer independentment de si es mantenen relacions.

La revisió completa permet prevenir i detectar precoçment problemes a les mames, l’úter i els ovaris.

En condicions normals no hauria de resultar dolorosa.

Pot produir una lleugera pressió en introduir l’espècul i una molèstia breu, similar a un petit còlic, en el moment de la presa de la mostra.

És un procediment ràpid que dura només uns segons i es fa amb la màxima delicadesa.

No. La majoria de resultats anormals no indiquen càncer.

El que mostren és la presència de canvis cel·lulars lleus, en molts casos relacionats amb el Virus del Papil·loma Humà (VPH) o amb processos inflamatoris.

Aquestes troballes permeten fer un seguiment adequat per prevenir problemes en el futur.

No necessàriament.

La citologia detecta canvis a les cèl·lules, mentre que la prova específica del VPH identifica la presència del virus.

És possible tenir el virus actiu sense que encara s’observin alteracions cel·lulars.

Per aquest motiu, a partir dels 30–35 anys es recomana en molts casos fer ambdues proves de manera conjunta (cotesting) per a una major seguretat.

L’objectiu principal de la citologia és la detecció precoç del càncer de coll uterí i de les seves lesions precursores.

Pot suggerir la presència d’inflamacions, però no és una prova específica per a infeccions de transmissió sexual com clamídia o gonorrea, ni detecta càncer d’ovari o d’endometri.

Les recomanacions han evolucionat amb les noves tècniques diagnòstiques.

Si els resultats són normals i, a partir dels 30–35 anys, s’obté a més una prova de VPH negativa, els controls es poden espaiar cada 3 a 5 anys.

La freqüència exacta s’ha d’adaptar a l’edat, antecedents i resultats individuals, seguint les indicacions de la ginecòloga.

A vegades, els símptomes de diferents infeccions són molt semblants, o pot ser que el fong s’hagi fet “resistent” als tractaments habituals.

El cultiu ens permet identificar el germen exacte responsable de la infecció, cosa que permet indicar el tractament més eficaç i evitar recurrències.

No. Són proves diferents amb objectius diferents.

La citologia detecta alteracions cel·lulars al coll de l’úter per prevenir el càncer, mentre que el cultiu identifica bacteris o fongs responsables d’infeccions vaginals.

Tot i que la presa de la mostra és semblant, l’anàlisi i la finalitat són diferents.

No. El cultiu estàndard serveix per diagnosticar infeccions vaginals comunes, com candidiasi o vaginosi bacteriana.

Per detectar ITS com clamídia, gonorrea, VIH o VPH calen proves específiques.

Per això, en funció dels símptomes i antecedents, el ginecòleg pot recomanar anàlisis addicionals.

Pot deure’s a altres causes diferents d’una infecció, com alteracions de la flora vaginal, sequedat o dermatitis de contacte.

En aquests casos, el resultat negatiu ajuda a descartar una infecció i orienta cap a la necessitat d’explorar altres possibles causes.

L’antibiograma complementa el cultiu perquè, a més d’identificar el bacteri causant, determina a quins antibiòtics és sensible i a quins és resistent.

D’aquesta manera se selecciona el tractament més eficaç des de l’inici, evitant l’ús innecessari d’antibiòtics i millorant els resultats.

Sí. Encara que es recomana a l’adolescència, la vacuna continua sent beneficiosa en dones adultes.

Protegeix davant dels tipus de VPH amb els quals encara no hi ha hagut contacte, reduint el risc de càncer de coll uterí i de berrugues genitals.

Sí. La vacuna no elimina infeccions ja existents, però prevé futures infeccions pels tipus de VPH inclosos en la seva composició.

Per això es considera útil i recomanable fins i tot en dones amb vida sexual activa.

Sí. La vacuna no protegeix davant del 100% dels tipus de VPH de risc.

Per això és imprescindible continuar amb les revisions ginecològiques i les citologies periòdiques.

L’estratègia més efectiva és combinar vacunació i seguiment mèdic.

Indica que protegeix davant de 9 tipus de VPH: 7 responsables de la majoria dels càncers de coll uterí i 2 que causen la majoria de les berrugues genitals.

Tot i que existeixen altres tipus de VPH, Gardasil 9 cobreix els més freqüents i clínicament rellevants.

Sí. El VPH pot provocar berrugues genitals i certs tipus de càncer en homes (anus, penis, gola).

Vacunar-se protegeix la seva salut i contribueix a reduir la transmissió del virus, beneficiant també les seves parelles sexuals.

La vacuna contra el VPH és una eina fonamental de prevenció, fins i tot per a dones que volen tenir fills en el futur.

En reduir el risc de lesions precanceroses i de càncer de coll uterí, contribueix a preservar la salut reproductiva i evita tractaments més invasius que podrien afectar la fertilitat o l’embaràs.

Vacunar-se abans de buscar un embaràs protegeix tant a llarg termini com en l’etapa reproductiva.