Malalties de transmissió sexual MTS

Són un conjunt d’afeccions clíniques infecto contagioses. Aquestes infeccions s’adquireixen per tenir relacions sexuals (inclòs el sexe vaginal, el sexe anal i el sexe oral) amb algú que estigui infectat. També s’adquireixen, per l’ús de xeringues contaminades o pel contacte amb la sang i algunes d’elles poden transmetre durant l’embaràs i el part, és a dir, de mare a fill.

Altres noms: infeccions de transmissió sexual (ITS), malalties transmeses sexualment, malalties venèries.

En cas de necessitar millor informació sobre Proves i Anàlisi ITS Barcelona: Truca’ns i escriu-per email: info@cgsants.es 

Són causades per bacteris, paràsits (fongs, protozous) i virus. Les causades per bacteris i paràsits, les podem tractar amb antibiòtics o altres medicaments. Les causades per un virus, no tenen curació, només es manté la malaltia sota control amb certs medicaments.

Per evitar el contagi de MTS és fonamental:

1. Conèixer la seva existència, la Clínica Mèdica Sants recomana un visita amb un especialista. Pot trucar i demanar una cita.
2. Practicar sexe segur, és a dir, sexe protegit o sexe amb protecció.
3. S’aconsella utilitzar el preservatiu o condó com a mètode anticonceptiu per protegir-se del contagi en una gran majoria de les MTS
4. Conèixer els seus signes i símptomes
5. L’ideal seria que abans d’iniciar les seves relacions sexuals, la parella ha de considerar fer-se proves per MTS, independentment que ambdós hagin o no tingut trobades sexuals prèvies amb altres persones, però hi ha certes MTS que són asimptomàtiques, i en conseqüència difícils de diagnosticar, com ara el VPH (virus del papil·loma humà).

Hi ha més de 20 tipus de MTS, els més comuns són:

1. Clamídia
2. Gonorrea
3. Herpes genital
4. Condilomes genitals
5. VPH
6. VIH/SIDA
7. Hepatitis B i C (VHB i VHC)
8. Sífilis
9. Tricominiasi
10. Vaginosi bacteriana
11. Candidiasi
12. Lladelles

1. Clamídia – Infecció per Clamídia

Què és la Clamídia?

La Clamídia és un gènere de bacteri gramnegatiu pertanyent a la família Chalamydiaceae.

La Clamídia és una malaltia transmesa sexualment (MTS).

Qualsevol persona pot contreure Clamídia. És molt comú entre adolescents i joves.

Les dones joves, actives sexualment, s’han de fer un examen cada any.

La majoria de les persones que tenen Clamídia no ho saben. Generalment aquesta malaltia no presenta símptomes.

Vostè pot contagiar la Clamídia sense saber-ho.

La Clamídia es tracta i es cura fàcilment.

Si no rep tractament contra la Clamídia pot tenir greus problemes de salut.

Com puc reduir el risc de contraure Clamídia?

La manera més segura d’evitar la Clamídia és l’abstinència sexual, o tenir relacions sexuals amb algú que no estigui infectat i que només tingui relacions amb vostè.

Els condons poden reduir el risc de contraure Clamídia si s’usen adequadament cada vegada que tingui relacions sexuals.

Rentar-se els genitals, orinar o donar dutxes vaginals després de tenir relacions sexuals no evitarà cap malaltia transmesa sexualment.

Com es contrau la Clamídia?

Vostè pot contraure Clamídia en tenir relacions sexuals amb algú que estigui infectat.

“Tenir relacions sexuals” vol dir sexe anal, oral o vaginal.

Si estàs embarassada i tens Clamídia, pots contagiar al teu nadó.

Quins són els símptomes de la Clamídia?

SI ÉS DONA

En les dones, la majoria de les infeccions per Clamídia no causen símptomes. Vostè pot contraure Clamídia al coll uterí (l’obertura de l’úter o matriu), el recte o la gola. Potser no noti cap símptoma, però si els té, pot notar:

Flux vaginal anormal.

Ardor en orinar.

Dolor o sagnat durant les relacions sexuals.

Si la infecció es propaga, pot causar febre, nàusees, dolor abdominal baix o dolor durant les relacions sexuals.

SI ÉS HOME

En els homes, la majoria de les infeccions per Clamídia no causen símptomes. Vostè pot contraure Clamídia a la uretra (dins del penis), el recte o la gola. Potser no noti cap símptoma, però si els té, pot notar:

Secreció del penis.

Ardor en orinar.

Ardor o picor en l’orifici del penis.

Com puc saber si tinc Clamídia?

A Clínica Mèdica Sants després de fer-te un reconeixement i davant la sospita d’estar infectada per Clamídia et farem una test específic per al seu diagnòstic. Aquesta prova és fàcil i no fa mal.

Quan he fer-me un examen?

SI ÉS DONA

S’ha de fer l’examen de la Clamídia almenys un cop l’any si:

És menor de 25 anys i és activa sexualment.

És major de 25 anys i té relacions sexuals amb més d’una persona.

És major de 25 anys i té una nova parella sexual.

Està embarassada.

SI ÉS HOME

Consulteu si noteu una secreció o sentiu ardor al penis.

Si tinc Clamídia, què passa amb la meva parella?

La seva parella també pot tenir Clamídia.

Avisi les seves parelles sexuals recents perquè es facin la prova i rebin tractament.

Eviteu tenir relacions sexuals fins que passin 7 dies que hagin començat tots dos el tractament, perquè no es tornin a infectar entre si.

Com es tracta la Clamídia?

La Clamídia pot ser tractada i curada amb antibiòtics.

Preneu-vos tot el seu medicament per assegurar-vos que s’hagi curat.

No compartiu amb ningú el vostre medicament perquè vostè necessita acabar tota la dosi.

Si encara té símptomes després del tractament, consulti de nou al seu metge.

Torneu a fer-vos una prova al voltant de tres mesos després de finalitzar el tractament. Això és més important si no té seguretat que la seva parella hagi estat tractada.

Quina eficàcia té el tractament?

La malaltia tendeix a remetre amb els antibiòtics convencionals per aquesta infecció sent la seva eficàcia del 99%.

PUC CONTRAURE CLAMÍDIA DE NOU DESPRÉS D’HAVER ACABAT EL TRACTAMENT?

Sí, vostè pot contraure Clamídia de nou d’una persona que no hagi rebut tractament o d’una nova parella sexual.

QUÈ PASSA SI NO REBO TRACTAMENT?

SI ÉS DONA

Si no rep tractament, la Clamídia es pot propagar a l’úter o les trompes de Fal·lopi i causar malaltia inflamatòria pelviana (MIP), una infecció greu en els òrgans reproductors.

La MIP pot ocasionar danys a les trompes de Fal·lopi. Aquest dany pot fer que no pugui quedar embarassada o predisposar a un embaràs ectòpic (fora de l’úter).

La MIP també pot causar dolor crònic en l’àrea pelviana.

Si vostè té Clamídia, podria encomanar el seu nadó en el part. La Clamídia pot causar greus problemes de salut en els nadons.

SI ÉS HOME

La Clamídia poques vegades causa problemes de salut a llarg termini en els homes. Pot causar una infecció al conducte que porta l’esperma des dels testicles. També pot produir dolor o febre. En casos molt inusuals, la infecció pot causar esterilitat.

2. Gonorrea

Què és?

La gonorrea és una malaltia de transmissió sexual més freqüent. És causada per un bacteri anomenat Neisseria gonorrhoeae.

Qualsevol persona que sigui sexualment activa pot contraure gonorrea. És més comú entre adolescents i adults joves.

Moltes persones que tenen gonorrea no ho saben, especialment les dones, pel fet que la malaltia sovint no presenta símptomes.

Vostè pot contagiar a altres persones sense que ho sàpiga. La gonorrea és fàcil de tractar i de curar.

Si no rep tractament per la gonorrea, aquesta pot causar greus problemes de salut.

Com puc reduir el risc de contraure gonorrea?

La manera més segura d’evitar la gonorrea és l’abstinència sexual, o tenir relacions sexuals amb algú que no estigui infectat i que només tingui relacions sexuals amb vostè.

Els preservatius o condons poden reduir el risc de contraure gonorrea si s’usen adequadament cada vegada que tingui relacions sexuals.

Rentar-se els genitals, orinar o donar dutxes vaginals després de tenir relacions sexuals no evitarà cap malaltia transmesa sexualment.

Com es contrau la gonorrea?

Vostè pot contreure gonorrea en tenir relacions sexuals amb algú que estigui infectat. “Tenir relacions sexuals” vol dir contacte anal, oral o vaginal.

Si vostè està embarassada i té gonorrea, pot encomanar el seu nadó.

Quins són els símptomes de la gonorrea?

SI ÉS DONA

Pot contraure gonorrea en l’anus, els ulls, la boca, la gola, el tracte urinari o l’úter. És possible que no noti cap símptoma. Si té símptomes, aquests dependran de la part del cos afectada. Si té gonorrea en l’úter o en el tracte urinari, pot notar aquests símptomes:

Sagnat vaginal entre períodes menstruals.

Dolor o cremor en orinar.

Augment en el flux vaginal.

Si té gonorrea en el recte, pot notar aquests símptomes: Picor, dolor, sang, secreció del recte o dolor al defecar.

Si té gonorrea en la gola, pot tenir mal de coll.

SI ÉS HOME

Pot contraure gonorrea en l’anus, els ulls, la boca, el penis o la gola. És possible que no noti cap símptoma. Si té símptomes, aquests dependran de la part del cos afectada.

Si té gonorrea al penis, pot notar aquests símptomes:

Dolor o cremor en orinar.

Secreció del penis.

Dolor o inflamació en els testicles.

Si té gonorrea en el recte, pot notar: Picor, dolor, sang, secreció del recte o dolor al defecar.

Si té gonorrea en la gola, pot tenir mal de coll.

Quan he fer-me un examen?

SI ÉS DONA

S’ha de fer l’examen de gonorrea si:

Té algun símptoma com dolor o cremor en orinar, o un flux vaginal anormal.

La seva parella té gonorrea o símptomes que poden ser de gonorrea.

Té una altra ETS, com la Clamídia.

Si està embarassada, pregunti al seu metge si s’ha de fer l’examen de gonorrea.

SI ÉS HOME

S’ha de fer l’examen de gonorrea si:

Té secreció del penis o dolor dins del penis.

Té dolor o cremor en orinar.

Té picor, dolor, sang o secreció en el recte, si és receptor en el sexe anal.

La seva parella té gonorrea o símptomes que poden ser de gonorrea.

Té una altra ETS, com la Clamídia.

Com puc saber si tinc gonorrea?

Demani al seu metge que li faci un examen test específic per detectar gonorrea.

Quin és el tractament per la gonorrea?

La gonorrea es pot tractar i curar amb antibiòtics. Amb una eficàcia del 100%.

Acabeu tots els medicaments per assegurar-vos que es curi.

No comparteixi els seus medicaments amb ningú. Necessita la dosi completa.

Si segueix tenint símptomes després del tractament, torni al metge.

Puc contreure gonorrea de nou després d’haver acabat el tractament?

Sí. Vostè pot contraure gonorrea de nou d’una parella que no s’ha tractat o d’una nova parella sexual.

Si tinc gonorrea, què passa amb la meva parella?

La seva parella també pot tenir gonorrea.

Asseguri’s de dir-ho a totes les seves parelles sexuals recents perquè es facin un examen i rebin tractament.

Eviti tenir relacions sexuals fins que vostè i la seva parella hagin acabat el tractament perquè no es tornin a infectar.

Què passa si no em faig el tractament?

La gonorrea roman en el seu cos si no es tracta. Vostè pot tenir un major risc de contraure el VIH si té relacions sexuals sense protecció amb una parella que tingui el virus. La gonorrea també pot passar a la sang o a les articulacions, i aquesta afecció pot ser molt greu.

SI ÉS DONA

La gonorrea pot passar a l’úter o a les trompes de Fal·lopi i causar la malaltia inflamatòria pelviana (MIP), una greu infecció que es dóna quan la gonorrea passa als òrgans reproductors.

La malaltia inflamatòria pelviana també pot alterar la seva fertilitat, disminuint la seva capacitat de quedar-se embarassada.

Si no es fa el tractament, la gonorrea pot causar dolor crònic a la pelvis.

Si no es fa el tractament, la gonorrea podria contagiar el seu nadó en el moment de néixer i causar-li greus problemes de salut.

SI ÉS HOME

• La gonorrea pot causar una afecció dolorosa en els testicles. En casos rars pot deixar infèrtil.

3. Herpes genital

Què és?

L’herpes genital és un virus que es transmet sexualment.

L’herpes genital és comú tant en homes com en dones.

La majoria de les persones que tenen herpes genital no ho saben, ja que sovint no mostren símptomes.

Si té símptomes, els més comuns són butllofes i nafres doloroses.

Vostè pot contagiar l’herpes genital a altres persones sense saber-ho.

No hi ha una cura contra l’herpes genital, però sí que hi ha tractaments per als símptomes.

L’herpes genital, en general, no causa greus problemes de salut.

Com puc reduir el risc de contraure herpes genital?

La manera més segura d’evitar l’herpes genital és l’abstinència sexual, o tenir relacions sexuals amb algú que no estigui infectat i que només tingui relacions sexuals amb vostè.

Els condons poden reduir el risc de contraure herpes genital si s’usen adequadament cada vegada que tingui relacions sexuals, però el condó només protegeix l’àrea del cos que cobreix, és a dir que les àrees que el condó no cobreix es poden infectar.

Rentar-se els genitals, orinar o donar dutxes vaginals després de tenir relacions sexuals no evitarà cap malaltia transmesa sexualment.

Com puc saber si tinc herpes genital?

Consulteu amb els nostres metges. Un examen de sang pot ajudar a determinar si té herpes genital.

Quins són els símptomes de l’herpes genital?

En general l’herpes genital no presenta símptomes. Si vostè té símptomes, pot notar:

Butllofes o nafres doloroses als genitals o a l’anus, o al voltant d’aquestes àrees. Aquestes butllofes es curen en dues a quatre setmanes.

Quan surten les butllofes se sent com si estigués amb una grip forta.

Butllofes que apareixen diverses vegades a l’any. Quan surten les butllofes es diu que hi ha un brot.

Hi ha dos tipus de virus d’herpes genital-HSV1 i HSV2. Tots dos tipus poden causar nafres o butllofes en l’àrea dels genitals.

El HSV1 també pot causar butllofes a la boca o als llavis, i se’ls anomena butllofes febrils.

Com es contrau l’herpes genital?

Pot contraure herpes genital en tenir relacions sexuals amb algú que tingui la malaltia. “Tenir relacions sexuals” vol dir sexe anal, oral o vaginal.

També pot contraure herpes genital si els seus genitals toquen la pell infectada o les secrecions (com la saliva durant el sexe oral) d’algú que estigui infectat.

Pot contraure herpes genital fins i tot si la seva parella no mostra símptomes de la infecció.

Què puc esperar si tinc herpes genital?

HOMES I DONES

Pot esperar tenir diversos brots al llarg de l’any (generalment quatre o cinc). Amb el temps hi haurà menys brots.

Té major risc de contraure el VIH si té relacions sexuals sense protecció amb una persona que estigui infectada amb el VHS.

Saber que té herpes genital pot fer sentir preocupat(da) o trist(a), consulti’ns.

DONES EMBARASSADES

En rares ocasions li podria passar la infecció al nadó.

Si presenta herpes genital actiu al moment del part, el metge pot decidir fer-li una cesària.

Asseguri’s d’indicar al metge si vostè o la seva parella tenen herpes genital.

Quan he fer-me un examen?

S’ha de fer un examen per saber si té herpes genital si:

Té algun símptoma (com una nafra rara).

La seva parella té herpes genital o símptomes que poden ser d’herpes genital.

Si tinc herpes genital, què passa amb la meva parella?

La seva parella també pot tenir herpes genital.

Digui-ho a les seves parelles sexuals recents perquè vagin a fer-se un examen i rebin tractament.

Eviteu tenir relacions sexuals amb una persona que no estigui infectada quan tingui nafres visibles o altres símptomes.

Recordi que vostè pot infectar a la seva parella encara que no tingui símptomes.

Hi ha un tractament per l’herpes genital?

No hi ha una cura per l’herpes genital, però sí que hi ha tractaments per als símptomes.

Alguns medicaments poden evitar les butllofes o fer que guareixin més ràpid.

Si té diversos brots en un any, un tractament anomenat teràpia inhibidora diària pot disminuir el risc de contagiar el virus a la seva parella sexual.

4. Condilomes genitals

Què és?

Un condiloma, es refereix a una infecció dels genitals i n’existeixen de dos tipus, el condiloma acuminat o berruga genital i el condiloma pla.

Com puc reduir el risc de contraure condilomes?

La manera més segura d’evitar condilomes genitals és l’abstinència sexual, o tenir relacions sexuals amb algú que no estigui infectat i que només tingui relacions sexuals amb vostè.

Els condons poden reduir el risc de contraure condilomes genitals si s’usen adequadament cada vegada que tingui relacions sexuals, però el condó només protegeix l’àrea del cos que cobreix, és a dir que les àrees que el condó no cobreix es poden infectar.

Rentar-se els genitals, orinar o donar dutxes vaginals després de tenir relacions sexuals no evitarà cap malaltia transmesa sexualment.

Com puc saber si tinc condilomes genitals?

Per la presència de la berruga com la típica cresta de gall. Presenta períodes d’incubació prolongats i variables; conegut generalment com condiloma o berrugues genitals, és causat pel virus del papil•loma humà (VPH), es transmet a través de sexe vaginal, anal o oral . Hi ha quatre tipus de berrugues genitals:

– Condiloma acuminat, que pren la forma semblant a una “coliflor”.

– Berrugues papulars de 1-4 mm, suaus, generalment de color de la pell.

– Berrugues queratòsiques, (dura, callosa) amb una coberta gruixuda que s’assembla a les berrugues vulgars.

– Berrugues planes que poden ser pàpules (boletes, granets) de centre pla, tots aquests tipus de berrugues potden aparèixer en el penis, la vagina, vulva, uretra, coll de l’úter o a la regió anal; llocs del cos que tenen un mitjà humit favorable per al seu creixement i reproducció.

Quins són els símptomes de l’herpes genital?

Les principals molèsties són cremor, coïssor, sensació de cos estrany en els genitals.

Com es contrauen els condilomes genitals?

Pot contraure condilomes genitals en tenir relacions sexuals amb algú que tingui la malaltia. “Tenir relacions sexuals” vol dir sexe anal, oral o vaginal.

També pot contraure condilomes genitals si els seus genitals toquen la pell infectada o les secrecions (com la saliva durant el sexe oral) d’algú que estigui infectat.

Pot contraure condilomes genitals fins i tot si la seva parella no mostra símptomes de la infecció.

Quan he fer-me un examen?

S’ha de fer un examen per saber si té condilomes genitals si:

Té algun símptoma (com una berruga rara).

La seva parella té condilomes genitals o símptomes que poden ser de condilomes genitals.

Hi ha un tractament per als condilomes genitals?

Quan les berrugues han crescut molt es necessita tractament quirúrgic mitjançant electrofulguració (coagulació). Si són petites, tractament tòpic.

5. Infecció genital per VPH

Què és?

La infecció genital per VPH (coneguda com virus del papil•loma humà) és la malaltia de transmissió sexual (MTS) més freqüent. Hi ha més de 40 tipus de VPH que poden infectar les zones genitals dels homes i les dones i també boca i gola. La majoria de les persones que s’infecten pel VPH ni tan sols saben que ho estan.

Clínica Mèdica Sants et fa saber que el VPH no és igual que el virus de l’herpes genital ni al VIH (el virus que causa la SIDA). Aquestes ETS són produïdes per soques de virus diferents amb símptomes, signes i problemes de salut propis. El VPH és tan comú, que almenys el 50% de les dones i els homes sexualment actius el contrauen en algun moment de la seva vida.

Com puc reduir el risc de contraure VPH?

La manera més segura d’evitar VPH és l’abstinència sexual, o tenir relacions sexuals amb algú que no estigui infectat i que només tingui relacions sexuals amb vostè.

Els condons poden reduir el risc de contraure VPH si s’usen adequadament cada vegada que tingui relacions sexuals, però el condó només protegeix l’àrea del cos que cobreix, és a dir que les àrees que el condó no cobreix es poden infectar.

Rentar-se els genitals, orinar o donar dutxes vaginals després de tenir relacions sexuals no evitarà cap malaltia transmesa sexualment.

Quins són els signes, símptomes i possibles problemes de salut que pot ocasionar el VPH?

En la majoria de persones infectades pel VPH no presenten símptomes o problemes de salut per la infecció pel fet que en el 90% dels casos el sistema immunitari del cos elimina el VPH de manera natural en un lapse de dos anys. En els casos que no s’eliminin pel sistema immunològic, el VPH pot causar:

• Berrugues genitals.
• Poques vegades, berrugues a la gola.
• Càncer de coll uterí i altres càncers menys freqüents però greus, com càncer de vulva, de vagina, de penis, d’anus i càncer de la cavitat orofaríngia.

Els tipus de VPH que poden causar berrugues genitals no són els mateixos que els que causen càncer. No hi ha manera de saber quines persones amb el VPH patiran càncer o altres problemes de salut.

Signes i símptomes dels problemes de salut relacionats amb el VPH:

Berrugues genitals: en general apareixen en les zones genitals com un granet o petits grups de granets. Poden ser petites o grans, planes o elevades o en forma de coliflor. Es pot diagnosticar amb només mirar l’àrea genital durant la consulta. Les berrugues poden aparèixer setmanes o mesos després del contacte sexual amb una parella infectada, encara que aquesta persona no tingui signes de berrugues genitals. Si no es tracten, les berrugues genitals poden desaparèixer, quedar igual o augmentar en grandària i en nombre. Les berrugues no es convertiran en càncer.

Càncer de coll uterí: en general no presenta símptomes fins que està en una etapa avançada. Per això, és important que les dones es facin periòdicament proves de detecció del càncer de coll uterí per a tal efecte. A la Clínica Mèdica Sants es recomana fer-se una CITOLOGIA (cervical) tan aviat com sigui possible després de la primera relació sexual. Aquesta prova pot identificar signes inicials de la malaltia perquè siguin tractats en forma primerenca, abans que es converteixin en càncer.

Altres càncers relacionats amb el VPH: poden no presentar signes o símptomes fins que estiguin avançats i siguin difícils de tractar. Això inclou càncers de vulva, de vagina, de penis, d’anus i càncer de la cavitat orofaríngia.

Com es contrau el VPH?

El VPH es transmet per contacte genital, més sovint per relacions sexuals vaginals i anals. El VPH també es pot transmetre per les relacions sexuals orals i el contacte entre els genitals. El VPH es pot transmetre entre parelles heterosexuals i homosexuals (gai), tot i que la parella infectada no tingui signes ni símptomes.

Una persona pot tenir el VPH fins anys després d’haver tingut contacte sexual amb una parella infectada. La majoria de les persones infectades no saben que estan infectades o que transmeten el virus a la seva parella sexual. També és possible contraure més d’un tipus de VPH.

En molt pocs casos, una dona embarassada que té el VPH genital pot transmetre el virus al nadó durant el part.

Com causa el VPH les berrugues genitals i el càncer?

El VPH pot fer que les cèl·lules normals de la pell infectada es tornin anormals. La majoria de les vegades, aquests canvis en les cèl·lules no es poden veure ni sentir. En la majoria dels casos, el cos combat de forma natural el VPH i les cèl·lules infectades tornen a la seva normalitat. Però quan el cos no elimina el VPH, el virus pot causar canvis visibles com berrugues genitals o càncer. Les berrugues poden aparèixer setmanes o mesos després de contraure el VPH. El càncer sol trigar anys en presentar-se després que es contreu el VPH.

Com es poden prevenir les malalties relacionades amb el VPH?

1. Prevenció primària:

-Vacunació VPH disponible.
-Vacunació universal gratuïta en l’àmbit escolar a nenes d’11 a 12 anys d’edat.

VACUNA TETRAVALENT

• Aquesta vacuna ha estat indicada per ser administrada a dones a partir dels 9 anys d’edat.
• Per a la prevenció de les lesions precanceroses i càncers cervicals, vulvars, vaginals i anals causats per tipus oncogènics del VPH inclosos a la vacuna (VPH 16 i VPH 18) i en les berrugues genitals causades pels tipus del VPH 6 i 11.
• No conté material genètic, per tant, no pot causar malaltia.
• Es pot administrar a nenes / nens de 9 a 15 anys i dones de 16 a 26 anys.
• Sèrie de 3 dosis durant un període de 6 mesos. Injecció intramuscular al múscul deltoide del braç.
• 3 Dosi:
  • 1a dosi mes 0.
  • 2a dosi mes 2.
  • 3a dosi mes 6.

Què es pot fer?

2. Prevenció secundària:

-Citologia cervical per detectar lesions preneoplàsiques.
-Determinació del virus del papil·loma (causa de la malaltia).

Hi ha una prova de detecció del VPH?

Les proves de detecció del VPH disponibles al mercat només s’utilitzen per avaluar dones a certa edat i que hagin tingut resultats específics en les seves proves de Papanicolau per al càncer de coll uterí. No existeix una prova general per a homes o dones que detecti si una persona té el VPH, ni tampoc es disposa d’una prova aprovada de detecció del VPH per detectar el VPH en els genitals, la boca o la gola.

Hi ha tractaments contra el VPH o les malalties relacionades amb aquest virus?

No existeix un tractament contra el virus, però hi ha tractaments per a les malalties que el VPH pot causar:

Les berrugues genitals visibles les pot eliminar el propi pacient amb l’ús de medicaments receptats, o també si va al metge perquè li doni tractament. Hi ha qui prefereix no tractar les berrugues, per veure si desapareixen per si soles. Cap tractament és millor que un altre.

El càncer de coll uterí es pot tractar més fàcilment si es diagnostica i tracta en la seva etapa inicial. No obstant això, una dona que es fa la prova de Papanicolau de forma periòdica i té un seguiment adequat pot identificar problemes abans que aparegui el càncer. La prevenció és sempre preferible al tractament.

Altres tipus de càncer relacionats amb el VPH també es poden tractar més fàcilment si es diagnostiquen i tracten en etapes inicials.

6. VIH/SIDA

Què és?

VIH són les sigles del virus d’immunodeficiència humana. El VIH és un virus que mata o danya les cèl·lules del sistema immunològic de l’organisme.

SIDA és la sigla de la síndrome d’immunodeficiència adquirida. És l’estadi més avançat per la infecció de VIH.

Com puc reduir el risc de contraure VIH / SIDA?

La manera més segura d’evitar el VIH / SIDA és l’abstinència sexual, o tenir relacions sexuals amb algú que no estigui infectat i que només tingui relacions sexuals amb vostè.

Els condons poden reduir el risc de contraure VIH / SIDA si s’usen adequadament cada vegada que tingui relacions sexuals, però el condó només protegeix l’àrea del cos que cobreix, és a dir que les àrees que el condó no cobreix es poden infectar.

Rentar-se els genitals, orinar o donar dutxes vaginals després de tenir relacions sexuals no evitarà cap malaltia transmesa sexualment.

Clínica Mèdica Sants recomana fer una prova de VIH en aquelles persones que tenen diagnòstic de MTS o creuen tenir alguna MTS ja que que les persones infectades per MTS tenen una probabilitat entre dos i cinc vegades més gran de contraure el VIH, si estan exposades al virus per contacte sexual, que les persones que no estan infectades.

Com puc saber si tinc VIH / SIDA?

Consulteu amb els nostres metges. Un examen de sang pot ajudar a determinar si té VIH / SIDA.

Com es contrau VIH / SIDA?

El VIH sol contagiar-se a través de les relacions sexuals sense protecció amb una persona infectada. La SIDA també pot contagiar compartint agulles amb drogues o mitjançant el contacte amb la sang d’una persona infectada. Les dones la poden transmetre als seus nadons durant l’embaràs o el part.

¿Primers signes del VIH / SIDA?

Els primers signes d’infecció amb VIH poden ser inflamació dels ganglis i símptomes gripals. Els mateixos es poden presentar i desaparèixer un mes o dos després de la infecció. Els símptomes greus poden no aparèixer fins passats mesos o anys.

Hi ha un tractament per al VIH / SIDA?

No hi ha una cura, però hi ha moltes medicines per combatre la infecció per VIH i altres infeccions i càncers que l’acompanyen. Les persones poden viure amb la malaltia durant molts anys.

7. Hepatitis B i C (VHB i VHC)

Què són?

Són malalties virals que afecten el fetge, es poden cronificar i evolucionar en alguns casos cap a cirrosi hepàtica o càncer de fetge. El portador no sol presentar símptomes o si es presenten són inespecífics, com el cansament. En les anàlisis les transaminases acostumen a estar elevades. Més del 50% de les persones portadores de VHB i VHC desconeixen que ho són.

Com puc reduir el risc de contreure hepatitis B o C?

La manera més segura d’evitar el VHB o VHC és l’abstinència sexual, o tenir relacions sexuals amb algú que no estigui infectat i que només tingui relacions sexuals amb vostè.

Els condons poden reduir el risc de contraure VHB o VHC si s’usen adequadament cada vegada que tingui relacions sexuals, però el condó només protegeix l’àrea del cos que cobreix, és a dir que les àrees que el condó no cobreix es poden infectar.

Rentar-se els genitals, orinar o donar dutxes vaginals després de tenir relacions sexuals no evitarà cap malaltia transmesa sexualment.

Tingueu precaució quan es practiquin tatuatges, pírcings o acupuntura en centres que no compleixen les normatives sanitàries.

No compartiu xeringues o tubs per inhalar o esnifar drogues.

No utilitzeu instruments infectats amb sang com els estris d’higiene personal per exemple maquinetes d’afaitar contaminades.

Com puc saber si tinc VHB O VHC?

Consulteu amb els nostres metges. Un examen de sang pot ajudar a determinar si té VHB o VHC.

Hi ha un tractament per al VHB o VHC?

No hi ha una cura, però hi ha moltes medicines per combatre la infecció per VHB o VHC i altres infeccions i càncers que l’acompanyen. El pronòstic de la VHC és reservat però en alguns casos la persona pot viure molts anys amb la infecció.

8. Sífilis

Què és la sífilis?

La sífilis és una malaltia de transmissió sexual (MTS) causada per una espiroqueta que és un tipus de bacteri anomenat Treponema pallidum.

Com es contrau la sífilis?

La sífilis es passa d’una persona a una altra a través del contacte directe amb una úlcera sifilítica. Les úlceres apareixen principalment en els genitals externs, la vagina, l’anus o el recte. També poden sortir en els llavis i en la boca. La transmissió del bacteri passa durant les relacions sexuals vaginals, anals o orals. Les dones embarassades que tenen aquesta malaltia poden passar-als nadons que porten al ventre. La sífilis no es propaga pel contacte amb els inodors, les manetes de les portes, les piscines, les banyeres normals o d’hidromassatge, ni per compartir roba o coberts.

Quins són els signes i símptomes?

Moltes persones que tenen sífilis no presenten símptomes durant anys, però tot i així s’enfronten al risc de tenir complicacions en la fase avançada si no es tracta la malaltia. Les persones que estan en la fase primària o secundària de la malaltia transmeten la infecció encara que moltes vegades les úlceres sifilítiques no es puguin reconèixer. Per tant, les persones que no saben que estan infectades poden contagiar la malaltia.

Es diferencien tres fases segons l’evolució de la malaltia i gravetat de la mateixa.

Com es diagnostica la sífilis?

Mitjançant una prova en sang que determina els anticossos produïts per la persona en contacte amb el bacteri. També es pot diagnosticar des del líquid de les úlceres del xancre (lesió primària) mitjançant l’observació directa del bacteri pel microscopi de camp fosc.

Com es relaciona la sífilis amb el VIH?

Les úlceres genitals (xancres) produïdes per la sífilis fan que sigui més fàcil contraure la infecció del VIH i transmetre-la per via sexual. Es calcula que el risc de contraure la infecció del VIH és d’entre 2 i 5 vegades més gran quan la persona exposada al virus té sífilis.

Quin és el tractament de la sífilis?

La sífilis és fàcil de guarir en les seves fases inicials. Si una persona ha tingut sífilis durant menys d’un any, la malaltia es curarà amb una sola injecció intramuscular de penicil·lina, que és un antibiòtic, i si ha tingut sífilis durant més d’un any, necessitarà dosis addicionals. Hi ha altres antibiòtics per tractar la sífilis en persones que són al·lèrgiques a la penicil·lina. La sífilis no es pot curar amb remeis casolans ni amb medicines que es venen sense recepta mèdica. El tractament matarà el bacteri que causa la sífilis i evitarà futures lesions, però no remeiarà les lesions ja ocasionades.

Ja que hi ha un tractament eficaç contra la sífilis, és important que periòdicament les persones es facin les proves de detecció d’aquesta malaltia si practiquen conductes sexuals que les posen en risc de contraure MTS.

Les persones que estiguin rebent tractament contra la sífilis s’han d’abstenir de tenir contactes sexuals amb parelles noves fins que les úlceres sifilítiques s’hagin curat del tot. Les persones que tenen sífilis han d’avisar immediatament a les seves parelles perquè se sotmetin a proves i rebin tractament si és necessari.

La sífilis és recurrent?

El fet que una persona hagi tingut sífilis una vegada no la protegeix de tenir-la de nou. Una persona pot seguir essent susceptible a la reinfecció encara que s’hagi curat amb el tractament. Només les proves de laboratori poden confirmar si una persona té sífilis. Atès que les úlceres sifilítiques poden estar ocultes a la vagina, el recte o la boca, pot ser que una persona no s’assabenti que la seva parella sexual té sífilis. El metge li ajudarà a determinar si cal fer noves proves de detecció de la sífilis després que hagi conclòs el tractament.

Com es pot prevenir la sífilis?

La manera més segura d’evitar contreure malalties de transmissió sexual, inclosa la sífilis, és abstenir-se del contacte sexual o tenir una relació estable i mútuament monògama amb una parella que s’hagi fet les proves i que se sap que no té cap infecció.

No consumir alcohol i drogues pot també ajudar a evitar la transmissió de la sífilis, ja que aquestes activitats poden portar a una conducta sexual perillosa. És important que les parelles sexuals parlin entre elles sobre si tenen el VIH o si en el passat han tingut altres MTS, de manera que puguin prendre accions preventives.

Les malalties genitals ulceroses, com la sífilis, poden aparèixer tant en les àrees genitals masculines com les femenines que hagin estat cobertes o protegides amb un condó de làtex, així com en àrees que no van estar cobertes durant la relació sexual. L’ús correcte i habitual dels condons de làtex pot reduir el risc de contraure sífilis, herpes genitals i xancres, només si l’àrea infectada o l’àrea de possible contacte està coberta.

La transmissió d’una MTS, inclosa la sífilis, no es pot prevenir pel fet de rentar els genitals, orinar o fer una dutxa vaginal després de la relació sexual. Qualsevol secreció, úlcera o irritació anormal, en particular en l’àrea de l’engonal, s’ha de considerar com un senyal per deixar de tenir relacions sexuals i consultar al metge immediatament.

9. Tricomoniasi

Què és la tricomoniasi?

La tricomoniasi o tricomonosi és una malaltia de transmissió sexual (MTS) produïda per un paràsit (protozou flagel·lat) anomenat Trichomona que parasita en el tracte urogenital tant en l’home com en la dona. Els símptomes d’aquesta malaltia són més freqüents en les dones.

Com de freqüent és la tricomonosi?

La tricomonosi és la MTS curable que afecta amb més freqüència a dones joves sexualment actives.

Com es contrau la tricomonosi?

La tricomonosi és causada pel paràsit unicel·lular Trichomonas vaginalis. La vagina és el lloc més comú on ocorre la infecció en les dones mentre que en els homes és a la uretra (conducte urinari).

El paràsit es transmet a través de les relacions sexuals amb una parella infectada ja sigui pel contacte entre el penis i la vagina o pel contacte de vulva a vulva (àrea genital en la part externa de la vagina). Les dones poden contreure aquesta malaltia d’un home o d’una dona que té la infecció però els homes la solen contreure només pel contacte amb dones infectades.

Quins són els signes i símptomes?

La majoria dels homes amb tricomoniasi no presenten signes ni símptomes, però alguns poden tenir una irritació temporal dins del penis, una secreció lleu o una mica d’ardor després d’orinar o ejacular.

Algunes dones tenen símptomes o signes de la infecció que inclouen un flux vaginal escumós, groc verdós i amb una forta olor. La infecció també pot causar molèsties durant la relació sexual o en orinar, així com irritació i picor a l’àrea genital de la dona. En casos molt inusuals hi pot haver dolor a la part baixa del ventre. Els símptomes en les dones solen aparèixer de 5 a 28 dies després de l’exposició a la infecció.

Quines són les complicacions de la tricomoniasi?

La inflamació genital que produeix la tricomoniasi pot augmentar la susceptibilitat d’una dona a contreure la infecció del VIH, si queda exposada a aquest virus. La probabilitat que una dona amb VIH passi el virus a la seva parella sexual (o parelles sexuals) augmenta si té tricomoniasi.

Com es diagnostica la tricomonosi?

Per diagnosticar la tricomonosi tant en homes com en dones, el metge ha de realitzar un examen físic i una prova de laboratori. El paràsit és més difícil de detectar en els homes que en les dones. En les dones, l’examen pelvià pot revelar la presència de petites úlceres vermelles (nafres) en les parets de la vagina o al coll uterí.

Quin és el tractament de la tricomoniasi?

La tricomonosi se sol curar amb medicaments receptats. Els símptomes de la tricomoniasi en homes infectats poden desaparèixer en unes quantes setmanes sense cap tractament. No obstant això, un home infectat que mai hagi tingut símptomes o els seus símptomes hagin desaparegut, pot seguir infectant o reinfectant la seva parella sexual femenina mentre no es tracti la infecció. Per tant, tots dos components de la parella s’han de tractar la infecció al mateix temps per eliminar el paràsit. Les persones que s’estan tractant la tricomoniasi han d’evitar tenir relacions sexuals fins que tant elles com les seves parelles hagin acabat el tractament i no tinguin símptomes.

El fet que una persona hagi tingut tricomoniasi una vegada no vol dir que no la pugui contraure de nou. Una persona pot seguir essent susceptible a la reinfecció encara que hagi completat el tractament.

Com es prevé la tricomonosi?

La manera més segura d’evitar el contagi de malalties de transmissió sexual és l’abstenció del contacte sexual, o tenir una relació estable i mútuament monògama amb una parella que s’hagi fet les proves de detecció i que se sap que no té cap infecció.

Els condons de làtex per als homes, quan s’usen de manera habitual i correcta, poden reduir el risc de transmissió de la tricomoniasi.

Qualsevol símptoma en l’àrea genital, com per exemple secreció o cremor en orinar, una nafra o irritació poc usual, ha de ser raó per deixar de tenir relacions sexuals i consultar amb un metge immediatament. Una persona a qui se li hagi diagnosticat tricomoniasi (o qualsevol altra MTS) ha de rebre tractament i avisar totes les persones amb les que hagi tingut relacions sexuals recentment perquè aquestes també consultin a un metge i es puguin tractar. Això redueix el risc que les parelles sexuals presentin complicacions per la tricomoniasi i el risc de reinfecció en les persones que han tingut el paràsit. Una persona amb tricomoniasi i totes les seves parelles sexuals recents han de deixar de tenir relacions sexuals per fer-se el tractament contra la infecció i esperar que desapareguin els símptomes.

10. Vaginosi bacteriana

Què és la vaginosi bacteriana?

Vaginosi bacteriana (VB) és el nom que se li dóna a una afecció que passa a les dones, en la qual l’equilibri bacterià normal en la vagina es veu alterat i en el seu lloc certs bacteris creixen de manera excessiva. De vegades, va acompanyada de flux vaginal, olor, dolor, picor o ardor.

Com de comú és la vaginosi bacteriana?

La vaginosi bacteriana (VB) és la infecció vaginal més freqüent en les dones en edat de procrear. La vaginosi bacteriana passa sovint entre les dones embarassades.

Com es contrau la vaginosi bacteriana?

La causa de la vaginosi bacteriana no es coneix del tot. La VB està associada a un desequilibri en la quantitat de bacteris que normalment es troben a la vagina de la dona. Normalment, la majoria dels bacteris a la vagina són “bons”, però també hi ha uns quants bacteris que són “nocius”. La VB es presenta quan hi ha un augment del nombre de bacteris nocius.

No se sap molt sobre com les dones contrauen la vaginosi bacteriana. Encara hi ha moltes preguntes per a les quals no s’ha trobat resposta sobre el paper dels bacteris nocius com a causa de la VB. Qualsevol dona pot contreure una vaginosi bacteriana.

Tanmateix, algunes activitats o conductes com les següents alteren l’equilibri normal dels bacteris a la vagina i exposen a la dona a un risc major de contraure la VB.

• Tenir una nova parella sexual o múltiples parelles sexuals.
• Utilitzar dutxes vaginals.

El paper que exerceix l’activitat sexual en l’aparició de la VB no és clar. Les dones no contrauen la vaginosi bacteriana pel contacte amb els inodors, la roba de llit, les piscines o per tocar els objectes que les envolten. Les dones que mai han tingut relacions sexuals també poden patir aquesta infecció.

Quins són els signes i símptomes de la vaginosi bacteriana?

Les dones amb VB poden tenir un flux vaginal anormal amb una olor desagradable. Algunes dones manifesten sentir una forta olor a peix, especialment després d’haver tingut relacions sexuals. En el cas de ser-hi present, el flux vaginal sol ser de color blanc o gris i pot ser poc espès. Les dones amb VB també poden sentir cremor en orinar o picor a la part externa de la vagina o ambdós símptomes. No obstant això, la majoria de les dones indiquen no tenir ni signes ni símptomes.

Quines són les complicacions de la vaginosi bacteriana?

En la majoria dels casos, la vaginosi bacteriana no produeix complicacions, però, la VB pot exposar a les dones a greus riscos com els següents:

La VB pot augmentar la susceptibilitat de la dona a la infecció pel VIH si està exposada a aquest virus.

La VB augmenta la probabilitat que una dona amb VIH transmeti aquest virus a la seva parella sexual.

La VB pot augmentar la susceptibilitat de la dona a contreure altres MTS, com ara el virus de l’herpes simple (VHS), la infecció per Clamídia i la gonorrea.

Com es diagnostica la vaginosi bacteriana?

El metge ha d’examinar la vagina per tal de detectar signes de vaginosi bacteriana i prendre una mostra del flux vaginal per realitzar proves de laboratori a la recerca de bacteris associats a la VB.

Quin és el tractament de la vaginosis bacteriana?

Tot i que algunes vegades la vaginosi bacteriana desapareix sense tractament, tota dona amb símptomes de VB ha de ser tractada, de manera que s’evitin complicacions. En general, no cal tractar la parella sexual masculina. No obstant això, la VB pot ser transmesa entre parelles sexuals femenines.

Totes les dones amb símptomes de VB han de ser examinades i tractades.

La VB es tracta amb antibiòtics receptats per un metge. Es recomanen dos antibiòtics diferents per al tractament de la vaginosi bacteriana. Qualsevol dels antibiòtics pot utilitzar-se tant en dones embarassades com no embarassades, però segons el cas es recomanen dosis diferents, consultar amb el metge.

Com es pot prevenir la vaginosi bacteriana?

Els científics no entenen del tot la VB, per tant, no es coneixen les millors maneres de prevenir-la. Tanmateix, se sap que la VB està associada a tenir una nova parella sexual o múltiples parelles sexuals.

Els següents passos bàsics de prevenció poden ajudar a reduir el risc d’alterar l’equilibri natural dels bacteris a la vagina i l’aparició de la VB:

Practicar l’abstinència sexual.

Limitar el nombre de parelles sexuals.

No donar-se dutxes vaginals.

Prendre tot el medicament receptat per tractar la VB, encara que hagin desaparegut els signes i símptomes.

11. Què és la candidiasi?

És una infecció produïda per un fong (micosi) de qualsevol de les espècies de càndida.

Com puc reduir el risc de contraure candidiasi?

La manera més segura d’evitar la candidiasi és l’abstinència sexual, o tenir relacions sexuals amb algú que no estigui infectat i que només tingui relacions amb vostè.

Els condons poden reduir el risc de contraure candidiasi si s’usen adequadament cada vegada que tingui relacions sexuals.

Rentar-se els genitals, orinar o donar dutxes vaginals després de tenir relacions sexuals no evitarà cap malaltia transmesa sexualment.

Quins són els signes i símptomes?

La candidiasi és una causa molt comuna de la irritació vaginal, o vaginitis, i també pot ocórrer en els genitals masculins. En pacients immunocompromesos (disminució de defenses), les infeccions per càndida poden afectar l’esòfag amb el potencial d’esdevenir sistèmiques.

Com es diagnostica la candidiasi?

El diagnòstic d’una infecció per llevats es realitza a través d’un examen microscòpic o cultius.

Té tractament?

Sí, antifúngics convencionals per via oral i/o via tòpica.

12. Què són les lladelles?

És un ecteroparàsit, rodó, aplanat i de color groguenc. Se l’anomena també poll púbic i té tendència a ser als fol•licles pilosos (arrel del pèl).

Com puc reduir el risc de contraure lladelles?

La transmissió es realitza en la majoria dels casos per contacte sexual, encara que també en rares ocasions pot succeir en usar peces que han estat en contacte amb algun portador. A més de la regió púbica, també poden situar-se en el cabell, les celles, les pestanyes i el borrissol axil·lar i corporal (de les cames i els braços, per exemple).

La manera més segura d’evitar les lladelles és l’abstinència sexual, o tenir relacions sexuals amb algú que no estigui infectat i que només tingui relacions amb vostè.

Rentar-se els genitals, orinar o donar dutxes vaginals després de tenir relacions sexuals no evitarà cap malaltia transmesa sexualment.

Quins són els signes i símptomes?

Les lladelles s’alimenten de sang almenys dues vegades al dia, la qual cosa ocasiona una pruïja molt molesta que pot fer que l’infectat es grati provocant irritació i infecció de la pell.

Té tractament?

Existeixen cremes, xampús i locions que contenen hexaclorur de benzè gamma o permetrina i que són igualment eficaços mentre s’usin correctament, entre altres mesures.

En cas de necessitar millor informació sobre Proves i Anàlisi ITS Barcelona: Truca’ns i escriu-per email: info@cgsants.es 

Recomanem demanar una cita a la Clínica Mèdica Sants que disposa de personal mèdic qualificat que a la primera visita li resoldrà qualsevol dubte. Posteriorment el metge realitzarà proves i test específics de manera personalitzada per a cada pacient dels diferents tipus de MTS (Malaltia de Transmissió Sexual) segons convingui.

A la Clínica Mèdica Sants també comptem amb PREUS ESPECIALS i econòmics basats en una bateria de proves que cobreix la gran majoria de MTS. En cas de necessitar millor informació sobre Proves i Anàlisi ITS Barcelona: Truca’ns i escriu-per email: info@cgsants.es  

A la Clínica Mèdica Sants se li donarà un tracte personalitzat, la primera visita té un temps mitjà de 25 minuts per pacient. En aquesta primera visita el metge realitzarà un examen general, respondrà tots els dubtes i li indicarà el tractament a seguir.

La Clínica Mèdica Sants posa a la seva disposició bateries de proves i test per a cada tipus de MTS amb preus molt econòmics, de manera personalitzada i privada.

A més la Clínica Mèdica Sants té PREUS ESPECIALS basats en una bateria de proves que cobreix la gran majoria de MTS més comuns, de manera ràpida, segura i personalitzada.

En cas de necessitar millor informació sobre Proves i Anàlisi ITS Barcelona: Truca’ns i escriu-per email: info@cgsants.es