Preguntes Freqüents sobre les Proves d’ITS

La diferència entre una ITS i una MTS és que la ITS (Infecció de Transmissió Sexual) es refereix a la presència d’un microorganisme a l’organisme, fins i tot quan no hi ha símptomes, mentre que l’MTS (Malaltia de Transmissió Sexual) indica que la infecció ja ha produït manifestacions clíniques.

Per exemple, una persona pot tenir clamídia sense notar cap símptoma (ITS), però si no es detecta ni es tracta i apareixen molèsties o complicacions, passa a considerar-se una MTS.

No. La consulta se centra en la teva salut i no en la teva vida personal.

L’equip mèdic només farà les preguntes necessàries per recomanar les proves més adequades. L’atenció és professional, objectiva i sempre lliure de judicis.

Sí. Els resultats estan protegits per la Llei de Protecció de Dades i el secret professional mèdic.

Només tu i el personal sanitari que t’atén tindran accés a la informació. No es comunica a tercers sense la teva autorització expressa.

Sí. Moltes infeccions de transmissió sexual són asimptomàtiques durant mesos o fins i tot anys, com la clamídia o el VPH.

L’única manera de detectar-les, tractar-les a temps i evitar-ne la transmissió és mitjançant proves específiques.

Cada ITS té el seu “període finestra”, que és el temps que necessita la infecció per ser detectable. Com a norma general:

– Per a la clamídia i la gonorrea, unes 2 setmanes després de la relació sexual de risc.

– Per al VIH i la sífilis, l’ideal és esperar 4 setmanes per a una màxima fiabilitat.

Fer-se la prova massa aviat pot donar un fals negatiu. Consulta’ns el teu cas i et direm quin és el millor moment.

La freqüència depèn del teu nivell de risc.

Com a norma general, es recomana una revisió anual si tens vida sexual activa.

Si tens diverses parelles sexuals, relacions sense preservatiu o sospita d’exposició, és aconsellable augmentar la freqüència a cada 3-6 mesos.

Sí. Tot i que el preservatiu és la millor protecció davant les ITS i MTS, no elimina el risc al 100%.

Infeccions com el VPH, l’herpes o els mol·luscs contagiosos es poden transmetre per contacte pell amb pell en àrees no cobertes pel preservatiu.

Per això, les proves continuen sent recomanables.

Algunes sí, però no totes.

El VIH, la sífilis, l’hepatitis B i C es diagnostiquen amb anàlisis de sang.

Tanmateix, per detectar altres infeccions com la clamídia o la gonorrea, calen proves específiques mitjançant orina o mostres vaginals/uretrals.

Les proves ràpides (com les de VIH o sífilis) són molt fiables, amb una precisió superior al 99% quan es fan després del període finestra.

Tanmateix, sempre es confirma un resultat positiu amb una prova de laboratori per garantir la màxima seguretat diagnòstica.

Depèn del tipus de prova:

– Proves ràpides: resultat en 15-30 minuts.

– Anàlisis de laboratori: entre 1 i 7 dies, segons la infecció estudiada.

A la nostra clínica rebràs la informació en el menor temps possible i sempre amb confidencialitat.

La majoria d’ITS tenen tractament eficaç.

– Infeccions bacterianes (clamídia, gonorrea, sífilis): es curen amb antibiòtics.

– Infeccions virals (VIH, herpes): no s’eliminen, però es controlen amb medicació, permetent una vida normal i saludable.

Després d’un resultat positiu, s’explica el diagnòstic, es pauta el tractament i es fa seguiment mèdic.

Sí, absolutament.

Moltes ITS són asimptomàtiques durant setmanes o mesos, però es poden transmetre igualment.

Si la teva parella ha estat diagnosticada, és fonamental que tu també et facis les proves i, si cal, rebis tractament al mateix temps per evitar reinfeccions.